El mufló comparteix malalties amb els ungulats domèstics

El mufló, un ungulat salvatge del subordre dels remugants i considerat l'avantpassat més directe de l'ovella domèstica, pot participar en l'epidemiologia d'algunes de les malalties que comparteix amb l'ovella i altres ungulats domèstics com la cabra o la vaca. O almenys, aquesta és la conclusió a la que han arribat l'Instituto de Investigación en Recursos Cinegéticos (IREC) i el Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFaS) de la Universitat Autònoma de Barcelona, després de detectar la presència d'anticossos enfront alguns agents infecciosos que es transmeten a través de les paparres. Els muflons van ser introduïts a la Península Ibèrica a mitjans del segle passat, i al centresud d'Espanya es troben en finques tancades i gestionades per la mà de l'home, la qual cosa suposa que es formin grans grups d'animals. Aquesta aglomeració d'ungulats salvatges i domèstics pot afavorir la transmissió d'algunes de les malalties detectades que, en alguns casos, també poden afectar a l'home.El muflón, un ungulado salvaje del suborden de los rumiantes y considerado el antepasado más directo de la oveja doméstica, puede participar en la epidemiología de algunas de las enfermedades que comparte con ésta y otras ungulados domésticos como la cabra o la vaca. O al menos, ésta es la conclusión a la que han llegado el Instituto de Investigación en Recursos Cinegéticos (IREC) y el Servicio de Ecopatologia de Fauna Salvaje (SEFaS) de la Universitat Autònoma de Barcelona, tras detectar la presencia de anticuerpos frente algunos agentes infecciosos que se transmiten a través de las garrapatas. Los muflones fueron introducidos en la Península Ibérica a mediados del siglo pasado, y en el centro-sur de España se encuentran en fincas cerradas y gestionadas por la mano del hombre, lo que supone que se formen grandes grupos de animales. Esta aglomeración de ungulados salvajes y domésticos puede favorecer la transmisión de algunas de las enfermedades detectadas que, en algunos casos, también pueden afectar al hombre

Els cérvols amb llengua blava poden salvar el bestiar domèstic

La llengua blava és una malaltia infecciosa no contagiosa causada per un virus que afecta a remugants, sobretot ovelles, i que ha augmentat a Europa en els últims 20 anys possiblement a causa del canvi climàtic, ja que la transmissió de la malaltia es deu a un tipus de mosquit que segueix un patró estacional. Això comporta elevats costos en forma de pèrdues en la producció animal i en mesures sanitàries i de control, que fins ara s'apliquen només al bestiar domèstic. Investigadors de la UAB han estudiat el paper que juguen els ungulats salvatges que també poden ser afectats per la malaltia (com els cérvols) en l'epidemiologia d'aquesta malaltia a Europa i han demostrat que es comporten de la mateixa manera que els domèstics. Adverteixen, doncs, que caldria tenir-los en compte, especialment perquè poden ser uns bons sentinelles de la malaltia a la regió.La lengua azul es una enfermedad infecciosa no contagiosa causada por un virus que afecta a rumiantes, sobre todo ovejas, y que ha aumentado en Europa en los últimos 20 años posiblemente a causa del cambio climático, ya que la transmisión de la enfermedad se debe a un tipo de mosquito que sigue un patrón estacional. Esto conlleva elevados costes en forma de pérdidas en la producción animal y en medidas sanitarias y de control, que hasta ahora se aplican sólo al ganado doméstico. Investigadores de la UAB han estudiado el papel que juegan los ungulados salvajes que también pueden ser afectados por esta enfermedad (como los ciervos) en la epidemiología de esta enfermedad en Europa y han demostrado se comportan del mismo modo que los domésticos. Advierten, pues, que habría que tenerlos en cuenta, especialmente porque pueden ser unos buenos centinelas de la enfermedad en la región

Els isards, com més diversos més sans

Un nou pestivirus ha afectat a les poblacions d'isard dels Pirineus catalans, causant mortalitats que arriben, en ocasions, al 80%. Investigadors de la UAB han analitzat el gen del complexe MHC de 81 isards provinents de diferents Reserves Nacionals de Caça, del Cadí a la Cerdanya-Alt Urgell, per establir la relació entre la variabilitat genètica i l'impacte de la malaltia. En general, els isards afectats tenien menys diversitat genètica que els isards sans. Així, juntament amb altres factors immunològics, epidemiològics i ecològics, la variabilitat genètica ha de ser valorada quan s'estudien les infeccions víriques a les poblacions d'ungulats salvatges.Un nuevo pestivirus ha afectado a las poblaciones de rebeco del Pirineo catalán, causando mortalidades que llegan, en ocasiones, al 80%. Investigadores de la UAB han analizado el gen del complejo MHC de 81 rebecos provenientes de diferentes Reservas Nacionales de Caza, del Cadí a la Cerdanya-Alt Urgell, para establecer la relación entre la variabilidad genética y el impacto de la enfermedad. En general, los rebecos afectados tenían menos diversidad genética que los rebecos sanos. Así, junto con otros factores inmunológicos, epidemiológicos y ecológicos, hay que considerar la variabilidad genética al estudiar las infecciones víricas en las poblaciones de ungulados salvajes.A new pestivirus has affected chamois populations from the Catalan Pyrenees, causing mortalities reaching sometimes 80%. UAB researchers have analyzed the MHC complex gene of 81 chamois from different National Game Reserves, from Cadi to Cerdanya-Alt Urgell, to establish the relationship between genetic variability and the impact of the disease. In general, the chamois affected had less genetic diversity than the healthy ones. So, along with other immune, epidemiological and ecological factors, genetic variability should be assessed when studying viral infections in wild ungulate populations

Les proteïnes de fase aguda indiquen la gravetat de la sarna sarcòptica en la cabra salvatge

Les proteïnes de fase aguda (PFA) són proteïnes del sèrum la concentració de les quals pot variar a causa de malalties o estrès. Un estudi ha analitzat la concentració de PFA en cabres salvatges sanes i afectades per la sarna sarcòptica. Els resultats mostren que les cabres infestades tenen un major nivell d'algunes PFA, que és més elevat en els animals amb lesions cutànies més grans. Aquests resultats són diferents dels obtinguts en espècies semblants, fet que indica la necessitat de més estudis per entendre millor les variacions de les PFA.Las proteínas de fase aguda (PFA) son proteínas séricas cuya concentración puede variar a causa de enfermedades o estrés. Un estudio ha analizado la concentración de PFA en cabras monteses sanas y afectadas por la sarna sarcóptica. Los resultados muestran que las cabras infestadas tienen un mayor nivel de algunas PFA, que es más elevado en los animales con mayores lesiones cutáneas. Estos resultados son diferentes de los obtenidos en especies parecidas, hecho que indica la necesidad de más estudios para entender mejor las variaciones de las PFA.The acute phase proteins (APP) are serum proteins whose concentrations may vary because of diseases or stress. A study has analysed the concentrations of APP in healthy Iberian ibexes and others affected by sarcoptic mange. The results show that infested ibexes have higher levels of some APP, and the more severely affected ibexes have higher APP levels. These results are different from those obtained in similar species, so further studies are needed in order to better understand APP variations

Malaties compartides entre cabres domèstiques i l'isard cantàbric

Un estudi epidemiològic realitzat per investigadors del Departament de Medicina i CirurgiaAnimals ha determinat que l'isard cantàbric pot veure's afectat per malalties que també es poden trobar a les cabres domèstiques, com la paratuberculosi o la sarna. Els resultats conviden a prestar especial atenció en l'alta possibilitat de contagi amb Mycobacterium avium paratuberculosis als isards cantàbrics, en compartir hàbitat amb les cabres domèstiques, les quals mostren una alta seroprevalença d'anticossos envers aquest patogen.Un estudio epidemiológico realizado por investigadores del Departamento de Medicina y Cirugía Animal ha determinado que el rebeco cantábrico puede verse afectado por enfermedades que también se pueden encontrar en las cabras domésticas, como la paratuberculosis o la sarna. Los resultados invitan a prestar especial atención en la alta posibilidad de contagio con Mycobacterium avium paratuberculosis los rebecos cantábricos, al compartir hábitat con las cabras domésticas, las cuales muestran una alta seroprevalencia de anticuerpos hacia este patógeno

Trap-effectiveness and response to tiletamine-zolazepam and medetomidine anaesthesia in Eurasian wild boar captured with cage and corral traps

Capture, handling and chemical restraint are basic techniques often needed for research or management purposes. The aim of this study was testing a combination of tiletamine-zolazepam (TZ) (3 mg/kg) and medetomidine (M) (0.05 mg/kg) on Eurasian wild boar (Sus scrofa). A total of 77 free-ranging wild boar were captured by means of portable cages and corral traps and then anaesthetized with intramuscular darts using a blowpipe. The individual response to chemical immobilization was characterized using anaesthetic, clinical, and serum biochemical variables. After the procedure, 14 of these wild boar were monitored for 20 days using GPS-GSM collars

The synzootic potential of common epidemics in chamois populations

Altres ajuts: acords transformatius de la UABSouthern chamois (Rupicapra pyrenaica) is a medium-sized and gregarious mountain ungulate with populations affected by periodic outbreaks of border disease virus (BD), infectious keratoconjunctivitis (IKC), and sarcoptic mange (SM). Even though the impact of each disease on chamois populations has been described in detail, there is a lack of information about the potential impact of concomitant epidemics and the synzootic potential (co-occurring enzootic or epizootic processes producing worse health outcomes in wildlife) on chamois populations. Furthermore, whether a specific order of apparition of epidemics is more or less harmful for the host population is practically unknown not only for chamois but also for most mammal populations. Using a population viability analysis (PVA), we studied the consequences of multiple disease outbreaks with synzootic potential on growth rates and probabilities of extinction of virtual populations exposed to hard winters, density dependence, and co-occurring BD, IKC, and SM outbreaks. Such infections are not under cross-immunity nor density-dependent processes and thus are supposed to affect population demography independently. Heavy snowfalls are also likely to occur in our simulated populations. Our simulations showed that a second outbreak, even caused by a low virulent pathogen, causes an increase in the probability of extinction of the host population with regard to the first outbreak. IKC-BD- and SM-BD-affected populations had a higher risk of becoming extinct in 50 years confirming the extra risk of multiple outbreaks on the viability of the affected populations

Comment on: "The treatment of sarcoptic mange in wildlife: a systematic review"

This letter comments on the article "The treatment of sarcoptic mange in wildlife: a systematic review" published in Parasites & Vectors 2019, 12:99, and discusses the limitations in the use of endectocides for scabies control in free-ranging wildlife. The ecological impact and drug resistance to ivermectin are also discussed. In our view, scabies control in free-ranging wildlife should be based preferably on population management measures, and whether to apply individual treatments to free-ranging populations should be considered very carefully and avoided where not absolutely warranted. $x 1756-330

Hematologic and biochemical values for spanish ibex (Capra Pyrenaica) captured via drive-net and box-trap

Between October 2002 and September 2004, 70 free-ranging Spanish ibex (Capra pyrenaica) were captured in Catalonia, northeastern Spain, using two different physical methods, drive-net (n=26) and box-trap (n=44). Blood samples were taken to determine 20 hematologic and 23 biochemical variables. Values obtained fell within already published reference intervals, with the following exceptions: higher values for red blood cells (RBC), packed cell volume (PCV), white blood cells (WBC), eosinophil count, triglyceride concentration, creatine kinase (CK; in box-trap), chloride, sodium, alpha-1, alpha-2, and gamma electrophoretic fractions of serum proteins; and lower values for hemoglobin, mean corpuscular volume (MCV), mean corpuscular hemoglobin concentration (MCHC), urea concentration, CK (in drive-net), albumin, and albumin:globulins ratio (A:G). Published values for aspartate aminotransferase (AST) concentration are both higher and lower than observed in this study. In our study, monocyte and eosinophil counts, as well as triglyceride and potassium concentrations, were lower in animals captured via box-trap than those captured via drive-net. Conversely, MCHC, neutrophil count, total bilirubin concentration, urea, and AST were higher in animals captured via box-trap. Hematologic and biochemical values obtained from Spanish ibexes show that the drive-net is a newer, less-stressful method of capture than the box-trap